LLUÍS Mª MANDADO i ROSSELL. Quina sorpresa ! Diuen a Andorra que les aciusacions del ministeri castellà d’interior contra líders de la rebel Catalunya són intencionadament falses. Costa de creure… que una gent que ha de ser garantia de la seguretat jurídica… vagi falsificant proves contra els que políticament els porten la contrària. Costa tant que… sabeu que us dic? Em costa de creure els andorrans. Espanya no ho faria mai això.

Ara bé, sí aquesta manera d’acusar es confirmés (cosa impossible) no voldria, moralment, estar en la pell dels que s’han acarnissat contra els falsament acusats, alguns ja al jutjat i amb advocats. Encara resultarà que tenien informació suficient (hi ha precedents) com per saber els en aquesta supòsit destapats usos dels així retratats Fernández Díaz, Moraguas, Camargues i  Rajaus.

L’efecte pervers d’aquests noticies es mostrar la natura humana. Cosa que quedà patent quan en Pujol acudí al parlament a explicar-se i es trobà el batalló dels trepes ambiciosos; ara s’entén la indignació. Per educació va limitar les seves expressions d’indignació amb aquells maldestres emborratxats per l’oportunitat de fer caure un mite nacional (Acció sense profit polític, al estar retirat des fa molts d’anys).

Vist l’entrebanc que ara té la segona volta del referèndum, els dubtes sobre l’oposició i la seva capacitat es fan immensos. On acabaria la nau portada per ells? Em fa la impressió que no pas gaire lluny d’on la vol l’aparell judicial que instrueix, incrementa els casos i cita ràpidament si es tracta de separatistes. Quan per altra banda sembla eternitza la major part de les causes contra els manaires centralistes, que fàcilment veureu com duren anys i anys.

Com a mesura de precaució més val anar reservant , a més de l’ampolla de cava, una espelma per a Santa Rita. I els mistos.

Imatge trobada a Google.