MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. Els almogàvers foren un soldats autònoms d’infanteria lleugera dela Coronad’Aragó, coneguts per la seua habilitat i agressivitat en la batalla. El seu crit de guerra era «Desperta’t, ferro!», un crit que, quasi set-cents anys després de la seua dissolució, recupera el grup de hip-hop de la ciutat de València Arrap com a títol del seu darrer treball discogràfic. Un cedé, aquest, que recull catorze temes cosits amb el fil vermell de la revolució i el negre del combat per a l’alliberament nacional i de la lluita de classes.
Així com els almogàvers eren gent que lluitava sense cuirassa i vestits i armats d’una manera senzilla, els Arrap ens oferixen rap directe, ple de referències literàries, musicals i històriques valencianes que són utilitzades amb un objectiu clar: despertar el poble apàtic que ha deixat que li roben la cartera i li retallen els drets, que es deixa conduir pels gossos del poder de nou cap a les cadenes. Rap de denúncia, rap per al combat quotidià, rap amb una veu valenciana, autòctona, que es projecta en la lluita internacional. Els Arrap reivindiquen els maulets i el seu cap, Joan Baptista Basset, els maulets que li deuen el seu nom al mot de l’àrab col·loquial mawla, que ve a significar esclau, ja que ells demanen una revolta espartaquiana dels nous esclaus contra l’imperi poderós dels mercats, de les multinacionals i de les màfies que ens governen. Reivindiquen una nova germania. Lliguen la lluita dels maulets a la d’altres grups d’arreu del món com ara el moviment bolivarià de Veneçuela. La seua és una brega per a trencar cadenes, per a instal·lar una democràcia real que acabe amb la pobresa, per la justícia social, a favor de la dignitat de les persones, per a la qual cosa fan constants referències a l’actualitat política, social i econòmica del País Valencià, però també de diversos punts del món, Grècia, les faveles del Brasil, les fàbriques de Bangladesh, etc.
El disc s’inicia amb dos temes, Embarquem i Desperta ferro, amb un to musical èpic, aportat pels cors i que a mi personalment m’ha recordat en algun moment el Carmina Burana, un to que tornarem a trobar més endavant en temes com ara A l’abordatge. Destacaria les bases musicals en raps com ara Gresca de la contornà, amb una guitarra que fa un discurs alternatiu al dels rapers, saltironejant per damunt de la base rítmica que li dóna una gran profunditat al conjunt.
Hi ha alguns temes que se n’ixen de la línia general del disc, com ara Capvespre a Capri, deliciós, on la instrumentació crea una atmosfera que l’acosta a la balada romàntica, no sé si hi ha un terme per a definir un rap així, jo n’oferisc dos al preu d’un: raplada o baladarap; i La carn vol carn, un rap amb fons de panteixos femenins on d’una manera festiva el grup ens oferix un tema eròtic en el qual usa un gran nombre de tòpics eròtic literaris valencians de caràcter popular i culte, des dels coneguts versos d’Ausiàs March que donen títol al tema fins els versos descarats i tòrrids del suecà Bernat i Baldoví.
Tanca el disc Tornem a casa, un tema amb referències a l’arxiconegut poema de Kavafis Viatge cap a Ítaca, on tornem a trobar ecos i paraules d’Ausiàs March, el viatger de tornada continua sent un home de barricada, hàbil i ferotge alhora amb la seua arma més preuada, la paraula; el viatge li ha servit per a continuar el seu aprenentatge vital, ha vist el costat més amarg de la realitat i l’ha combatut, i aquesta dura experiència li ha servit per a mantindre encara la mirada clara, incontaminada, davant dels discursos fal·laços inventats pels esbirros del poder, uns porcs que es rebolquen en el lirisme d’una prosa mercenària i les misèries dels seus amos.
Bon viatge per al rapers si al seu poble són fidels.
