MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. «Navegar necesse est, vivere non necesse», aquesta frase que Plutarc posa en boca del general romà Pompeu i que segles més tard transforma en poesia Fernando Pessoa, «Navegar é preciso; viver não preciso», en el llenguatge col·loquial del meu poble perd totalment el sentit, ja que navegar no és sinó anar fent, anar vivint. A la mar hi ha un espai de difícil navegació, arrelar la vida allí és quasi impossible, és un espai que de vegades està cobert per l’aigua salada i altres no, un espai que es diu intermareal, una línia geogràfica de frontera entre la mar i la terra on les onades embogides per la lluna mantenen crues i minerals batalles contra la vida que, malgrat els càstigs infligits, s’aferra i manté el ritme constant del seu batec.
Per als tres membres del grup Batà el mot intermareal, amb el qual han batejat el seu darrer treball discogràfic, és una al·legoria que els servix per a parlar-nos de les petites i grans batalles quotidianes, del temps de transició entre un amor que se’n va i un altre que ve, entre un període de la nostra vida al qual li costa acomiadar-se i un altre que es resistix a començar. Un espai anímic, mental, que travessem després que un naufragi ens haja llançat estabornits sobre la sorra de la platja.
Intermareal el conformen dotze temes, un del qual és instrumental: Somni d’una nit d’estiu, un títol de clares reminiscències shakespereanes, més dues versions una acústica i l’altra més elèctrica del tema Trapezista.
A pesar de la contundència, de la ferocitat, de la duresa que es pot viure a l’intermareal, el disc des de la mateixa carpeta, producte de les imatges de Juan Carlos Climent i del disseny de Juanjo Tur, ens transmet una lírica i suggeridora calidesa que es veu incrementada en la composició i arranjaments musicals de les cançons.
El mar com a metàfora, com a testimoni i com a espai i les seues tonalitats es pressenten d’una manera o altra en tot el treball. En les lletres trobem imatges literàries extretes de la natura, l’aleteig d’un colibrí, un esquirol a la recerca de menjar, la lluna, la pluja, també la literatura, com ara en l’Alícia de Lewis Carroll en Mentre les ones vénen i en la tradició poètica de la navegació marítima i del viatge.
Intermareal ha estat gravat a Estelestudi i s’ha encarregat del mesclat i la masterització Albert Ortega, que també ha participat junt amb Batà en la direcció musical i producció del disc. A més, Ortega ha col·laborat com a instrumentista tocant la guitarra clàssica, l’acústica i l’elèctrica, el piano i les programacions. Carles Llinares, a la guitarra clàssica, s’han encarregat junt amb Rebeca Sanjuan de posar veus i cors, i Carles Tur de tocar el violí i el violoncel. El resultat final és un pop acústic amb diferents dosis de folk, ben construït, sense fissures, ple de matisos i que desprén un caliu sonor que t’atrapa i et transmet bones vibracions. Batà, preocupats per la fugacitat de la vida, vol ajudar-nos a despertar de l’atonia en què els nostres individuals i col·lectius naufragis ens han deixat immersos, i ho fa amb suavitat, des del positivisme. Hem perdut la il·lusió, l’esperança, som al bell mig d’un espai intermareal, d’un laberint, d’una espiral que no acaba mai i que hem d’aprendre a abandonar o acabarem sucumbint o esclavitzats per ella. Més enllà ens espera un vaixell per a continuar navegant, per a viure, ho hem d’aconseguir i després enviar a mamar d’una vegada i per totes els Pompeus que ens confonen i tiranitzen. Viure, viure és l’important!!!
